UN RECORD PER EN SIMON

Fa uns dies ens vam llevar amb la trucada de'n Cyprien que ens donava una molt mala notícia. En Simon havia mort la matinada del dijous.

En Simon era un jove (30 llargs - 40) que treballava pels salesians al CPAR, a la fusteria. Quan vam tornar al gener el vam trobar malalt, molt primet, amb una pneumonia o alguna cosa semblant que feien que li costés respirar. Després va marxar a curar-se fora de Duékoué... i finalment vam rebre la notícia. Sabíem que podia passar, però no esperàvem que passés.

Sabem que hi ha moltes persones a Barcelona que el coneixien i que l'estimaven. Al Nadal, coses de la vida, vam tenir l'oportunitat de conèixer al seu germà que viu a Catalunya i al qual ell li havia demanat un micro per cantar i una peça per poder tocar la guitarra, coses que li vam portar.

Just abans que arribéssim nosaltres a Duékoué per primera vegada, es va enganxar la mà amb una màquina a la fusteria i va perdre alguns troços de dit. Tot i així, ell seguia volent tocar la guitarra...

Encara no tenim massa paraules per verbalitzar tot plegat... però en Simon es mereixia una entrada al blog, un record en públic encara que molts de vosaltres no el coneixeu o havíeu sentit a parlar d'ell. L'han enterrat al seu país d'origen, la Guinea Conakry.

En Simon era sobretot un rasta!!! Un rasta content, currant, que s'aturava sempre a saludar-nos, que somreia sempre, que amb totes les dificultats que li havia anat posant la vida (que no eren poques) seguia endavant, somrient i amb molta fe. En Cyprien recordava que "tenia al dia" les seves coses amb l'Església. I recordo com quan anava a missa deixava les seves rastes a l'aire (que sempre les portava tapades).

En Simon era un molt bon tio. Ens ensenyava content les fotos dels voluntaris que havia conegut de Barcelona, del seu amic Jordi... i ara quan anem al CPAR encara esperem que passi per allà saludant. No hem tingut encara el valor d'anar a veure als seus companys de la fusteria. Ho farem, però ens costarà.

En Simon ha marxat possiblement massa ràpid. Però no dubtem que ha VISCUT.

Molts petons al Jordi, al Richard i als seus familiars i amics de Barcelona,

"Hi ha un home que ara estén les ales, un home que ha tocat el cel" (Sopa de Cabra)