Avui és dimecres de cendra, i és un bon dia per posar-se de nou a explicar-vos cosetes que han anat passant aquests dies.
Flipeu... han creuat des d'Itàlia el Sahel... creuant fronteres (que s'escriu ràpid, però jo no m'atreviria!)... i han fet venir aquí una ambulància en molt bon estat! A part d'això i de medicaments, han portat un aparell per fer electrocardiogrames i un per fer ecografies (disculpeu els metges que no tenim ni idea de com es diuen!). I què han fet les salesianes? Doncs donar-ho a l'hospital de Duékoué! Elles tenen un dispensari mèdic petit, per les persones que no tenen recursos per anar a l'hospital. I l'hospital de Duékoué... no sé si recordeu una entrada justament de l'any passat, on la comunitat cristiana de Duékoué va decidir rentar l'hospital com acció de quaresma, o algunes impressions que en Toni va compartir de la seva primera malària matant mosquits amb la mà que li quedava lliure i amb el so d'un ratolinet a la paperera... però tela...
Els italians no estaven ahir, van deixar l'ambulància a finals de febrer i no es van poder quedar per fer cap ceremònia ni res. Així que ahir es va fer un acte amb les autoritats polítiques i administratives de Duékoué (es veu que hi havia gent important!)... i bé, ens van fer una visita per les instal·lacions i van fer els seus respectius parlaments. I... ostres, quina passada. No us imagineu amb quin respecte parlen aquí dels Salesians, de les Salesianes, de la Missió Catòlica... sobretot del mossèn, que va viure la darrera guerra amb la gent de Duékoué i que van acollir a tants i tants refugiats. Els tenen un respecte, una admiració... són "homes i dones de Déu". Dóna gust quan veus aquestes coses... i més ara que comencem la quaresma. Jo sempre hi insiteixo, no perquè no sigui important pregar ni res per l'estil (que evidentment, sense fe no crec que aguantessin la meitat de coses que aguanten...), sinó perquè sovint tenim una idea (o fins i tot vivència) d'Església que s'allunya molt de l'Evangeli... i està guai veure com s'apropa...
A part d'això (que no és poc)... avui és dimecres de cendra! Inici de Quaresma... Hem fet celebració amb l'alumnat del CPAR i també ha estat macu. Els nois i noies anaven dient (després de rebre l'imposició de la cendra): "he canviat", "jo vull canviar". També ha estat molt curiós el cas d'un noi que ens ha dit que ell no podia anar a rebre la cendra perquè ja havia canviat massa! Que preguntéssim a la seva família o amics com era abans i com és ara, i que al·lucinaríem... esperem que sigui per bé! jejej.
Per la tarda també hem fet la celebració de la cendra amb els nens i nenes de la catequesi. Els catequistes havien preparat una cosa molt xula i representativa. I bé, amb tanta cendra, ja hem optat per no anar a la missa d'aquesta tarda, per això i perquè és increïble la quantitat de gent que va avui a la missa. I no hi van per ser catòlics... jo no sabia el "valor" que li donen aquí a la cendra... així que avui en aquest acte d'imposició de cendra (que no és exclusiu per catòlics) l'Església està encara més plena que de costum, amb musulmans, cristians d'altres branques, animistes... I això que han fet ja una missa a les 6.30 del matí... una altra a les 12h...
Res més! Només que comença la Quaresma! Així què... seria el temps dels "bons propòsits" que normalment fem al gener... i tenim 4 setmanetes abans de Pasqua per aconseguir-los. D'esforçar-se a canviar allò que no va bé, de privar-se d'aquelles coses que ens allunyen una mica de l'essencial... En fi... a veure com ens va a tots!!!
Una abraçada forta!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada