Hem mirat de quan és l'última entrada... i tindrà mèrit si algú de vosaltres llegeix això! Perquè no escrivim aquí des del 30 de novembre!!! Mare meva... com passa el temps de ràpid!
Durant tots aquests mesos, evidentment han passat mooooltes coses! Tantes, que no sabem per on començar...
Vam sortir de l'estada a l'hospital... va venir la tia Ressu i ens ho vam passar pipa amb ella (nosaltres, i la gent també!) tots i els seus intents de desestavilitzar el país (jeje), vam passar uns dies de Nadal en família a Barcelona-Terrassa, vam tornar... i no hem parat... tornar a les classes, preparar Don Bosco, gaudir de Don Bosco, festes diverses als internats de nens i nenes (on per cert volem penjar-vos alguns dels videos per tal que al·lucineu com nosaltres amb com ballen!!!)... Bé, estàvem una mica non-stop.
Com que no sabem per on començar, comencem pel final... i ja anirem fent articles tirant enrera... :)

Aquesta setmana ha sigut festa (suposem que com la setmana francesa d'anar a esquiar, versió Côte d'Ivoire)... així que vam aprofitar per comprar uns bitllets d'avió per anar a Cotonou (Benin) i així visitar a l'Yvette, la monja que l'any passat estava a Duékoué i que ara està allà d'encarregada de les aspirants a salesianes! Ens feia molta il·lusió anar-hi, per sortir una mica de la rutina de Duékoué, perquè han passat per aquí moltes coses (entre d'altres us hem de comentar que en Guillermo, el salesià que va venir nou a l'agost, ha hagut de tornar a casa seva per malaltia d'ell -no de res d'aquí)... i bé, ens feia gràcia veure a la Yvette abans de tornar a Barcelona... que en un no res estarem allà de nou i ja s'haurà acabat l'estada a Duékoué...
 |
No es veu gaire... però el detall de la publicitat d'un telf. de les Salesianes d'ajuda a les dones i nenes maltractades està fins i tot en algunes samarretes dels taxi-moto. |
Així què, dilluns vam agafar l'avió i vam ser-hi fins ahir. Què explicar-vos de Cotonou? Doncs... com a ciutat, és força diferent que Abidjan... L'aeroport d'Abidjan és mooolt més modern que el de Cotonou... el mitjà de transport més utilitzat és el "taxi-moto", així que hi ha moltíssimes motos i generalment van vestits de color groc!!! El menjar també és diferent... i hem notat que els homes utilitzen molt més el vestit "complet" que aquí (que és anar amb la mateixa tela per la camisa que pel pantaló)... i en general, la vida és més econòmica que a Costa d'Ivori... Hi ha un moooolt però que mooolt gran mercat, i masses nens i nenes"pul·lulant" per allà... Així seria a "grosso modo" el que hem vist. També hem vist la feinada que fan tant els salesians com les salesianes! Que tela... i la quantitat de laïcs (i molts europeus) que treballen per les salesianes! Fins i tot hi ha una parella amb uns crios petits (bebè inclòs!): casa d'acollida per nenes en situacions més que complicades, projecte per ensenyar una professió a nois i noies d'aquests que pul·lulen pels mercats, projecte per mares amb crios petits que estan soles o abandonades, escola de formació professional, institut, universitat d'educació especial (flipaaa)... i segur que més coses que oblidem...


El motiu de la nostra visita estava clar: visitar a l'Yvette i fer el que ella volgués. Així que ens hem passat dos dies fent manualitats amb les aspirants, ja que l'Yvette ens va demanar que li preparéssim unes quantes; hem vist com treballen, què fan, hem gaudit del seu hort i les floretes que tenen...
 |
| La Universitat d'Educació Especial de les FMA |
També hem tornat a veure alguns dels projectes que ja vam tenir la sort de visitar al 2010 gràcies a la Maso (que estava allà de voluntària) com la Maison de l'Esperance (us sonen els sabons que vam donar al nostre casament? doncs d'allà són!).
 |
| El magicien! |
 |
| Les nenes de la casa d'acollida de les Salesianes |
A part d'això, en Toni va fer un espectacle de màgia a les 100 nenes que viuen a la casa d'acollida de les salesianes (que realment, és casa d'acollida... on les nenes han viscut coses que no podem ni imaginar-nos en la majoria dels casos), hem pregat, també vam explicar-li a una salesiana com muntar videos amb l'ordinador, vam visitar la universitat d'Educació Especial de les Salesianes, vam visitar als Salesians amb la sorpresa de trobar a l'Eric ja fet tot un capellà (jo el vaig conèixer quan ell encara era "stager"al Malí!),
 |
| La parròquia dels Salesians |
hem vist la novetat de la parròquia (han col·locat una còpia del Crist Ressuscitat que hi ha al Colle Don Bosco de Turín!!! Flipada per qui ha anat al Camposco!), hem visitat a la família de la Clarisse (monja que està amb nosaltres a Duékoué). La salesiana Helena ens va fer la ruta per totes les Esglésies del Benin (després de renyar a la Yvette per no haver-nos tret de casa - és una salesiana de la província de Barcelona i ja és força gran!)...
 |
| Visita a l'Església de St. Michel |

I hem vist kilòmetres i kilòmetres de botigues de teles!!! La Jenny, la Patri o la meva tieta aquí s'haguéssin tornat boges!!! A nosaltres gairebé ens agafa alguna cosa també... jejeje. Molt xules! També hem aprofitat per gaudir del menjar de les salesianes de Cotonou, que a l'escola tenen formació professional de cuina! jejeje

I ja estem a Abidjan de nou! La veritat és que ens ho hem passat molt bé! Ha estat molt curt... però no teníem més dies! Ara possiblement ens quedem a Abidjan algun dia més del que pensàvem, perquè en Carlos (el salesià director) que va venir amb nosaltres a Abidjan per fer un curset a les novícies, s'ha posat malalt! Així que suposem que pujarem amb en Justin que ve demà per fer unes xerrades a antics alumnes, d'aquí uns dies...
La propera entrada serà per explicar-vos molt bones notícies, i és que... ens visitaran!!! Ara per Setmana Santa i també al juny! I estem molt i moooolt contents!!! Així que us demanarem i us explicarem si ens voleu ajudar (que moltes vegades hi ha gent que ens demana com pot col·laborar).
Un petó molt fort per tothom! I esperem agafar ritmillo al blog de nou!
Pacientment us esperem, sí que sou cars, sí! Però l'RSS és un "xivatu" i ens anuncia la nova entrada.
ResponEliminaSí que en tornareu de rics, sí!
Per aquí també és un no parar, esperem amb impaciència que torneu, en Toni el tornarem a tenir per aquí carregat d'idees...
El que mostreu de Cotonou és espectacular i espero que aquesta feina doni els seus fruits. Les notícies que ja sabeu sobre com es tracta l'arribada dels immigrants a Espanya són desmoralitzadores i vergonyoses. Les ganivetes de les tanques, les bales de goma, protegir el territori per damunt de la vida humana i ni us imagineu la literatura racista ique s'està generant. I el pitjor és que aquests impresentables ens governen i fan soroll demagògic.
Sort que a l'escola, els nois i noies que tenim van en una altra direcció, sort que el aptiment dels altres no els és indiferent.
Una abraçada ben forta. Sé alguna cosa sobre qui us va a visitar ;) i anirà carregada i espero que ens porti coses :D
Venga va, una altra abraçada ben afectuosa
Com sempre vostra
Berta