dimarts, 30 d’abril del 2013

EXCURSIÓN CON EL ESPLAI A MAN


El domingo hicimos la salida de este curso del esplai. El destino: las cascadas de Man. 

El día empezó a las 7 de la mañana, ahora a la que empezaron a llegar niños y monitores. El primer reto fue intentar meter todas las personas que venían de excursión en la furgoneta que se había alquilado para el transporte... después de ver que por mucho que apretaran no cabían más niños, apareció una segunda furgoneta. En verdad ya estaba pedida de antes, pero como no llegaba empezaron a meterlos a todos en uno... Aparte del número de chavales, el problema es que aquí (en Duékoué) si no hay música no hay vida... y por tanto tienen que llevarse a todos sitios a donde vayan el equipo de música... incluyendo altavoz, mezcladora, cables... y hasta un generador por si a caso no hay luz donde se vaya... Aquí os dejamos una foto de la furgoneta...

Una vez todos dentro, empezamos el viaje. Después de pasar unos cuantos controles y equivocarnos alguna vez de camino, llegamos al primer destino: una especie de casa de retiro que tiene la diócesis de Man. Allí pudimos ver un poco de artesanía local: máscaras, estatuillas de madera, ropa… también vimos (y los chavales también llevaban uno) un “balafón” que es una especie de xilofón de aquí… (lleva calabazas debajo)… Os ponemos también alguna foto…

Aprovechando que había una buena explanada y una especie de escenario, estuvimos viendo una obra de teatro que hicieron unos niños, bailes –dignos de ser vistos- y también aprovechamos para jugar y comer (“atcheké” con sardinas).

Después de recoger todo el equipo de música y los juegos, volvimos a las furgonetas para ir al siguiente punto: “la ciudad de los monos”. En verdad lo que hicimos fue parar al lado de la carretera en una zona llena de árboles, y empezaron a llegar monos en busca de plátanos que les tiraban los niños. También llegaron un grupito de energúmenos, dispuestos a sablearnos por ver a los monos… aquí ven un blanco y quieren hacer negocio… Por suerte los monitores que iban con nosotros y el salesiano calmaron un poco los ánimos, y no hizo falta pagar nada (porqué ya se estaban inventando una historia de que era un sitio sagrado, que se tenía que pedir permiso, etc, etc, etc… total para acabar pidiendo 1000 francos –que no llega ni a los 2 euros).



Y ya por último fuimos a la cascada.

Aquí els monitors es van riure força de nosaltres (i amb nosaltres) quan van veure la cara del paio que venia l’entrada a la cascada al veure que nosaltres formàvem part del grup… és a dir, l’entrada a la cascada és 200 francs per persona (al canvi… uns 30 cèntims d’euro)… però és clar… a nosaltres se’ns veu de molt lluny que som estrangers… així que volien cobrar-nos el que fos… 10.000 francs… (uns 17 euros)… però de nou, no vam tenir problema… som monitors de l’esplai! Així que vam entrar amb tothom.

La cosa és molt xula. La veritat és que no està gaire cuidat (i que ens han explicat  que han tingut èpoques millors), però és impressionant… Nosaltres no ens vam banyar –un dia ja us explicaré la teoria de les monges de Bamako sobre banyar-se en aigües estancades… que es resumeixen en no estar més de x segons dins de l’aigua pels paràsits… així què… per aquesta vegada no vam entrar J

Una altra cosa graciosa va ser què, casualitats de la vida, la tele de Costa d’Ivori (RTI) estava allà filmant! I és clar… imagineu 2 blancs (per a ells –tele- turistes) allà? Evidentment van venir a parlar amb nosaltres, ens van demanar si ens podien entrevistar… però vam fer servir l’excusa dolenta de “no parlem gaire bé el francès” per aconseguir que només ens filmessin sense haver de parlar, i que entrevistessin al salesià responsble de l’esplai!!! (que nosaltres ni pinchamos ni cortamos). No sabem quan sortirà a la tele… però tot i així estem gairebé segurs que les nostres cares sortiran… i que possiblement ho utilitzin per dir que “la zona està en calma perquè fins i tot els turistes estrangers hi van…”. Però bé… els nens s’ho van passar pipa, els monitors també, i mentre ens filmàvem vam fer venir a nens que no es banyaven perquè sortissin ells a la tele! Va ser graciós tot plegat…

En fi… us deixem algunes imatges de l’excursió! Esperem que us agradin!!! Ah, i jo us he de dir que és la primera vegada de les diferents vegades que he estat a l’Àfrica que he vist micos així, a l’aire lliure!!! J

Si alguien quiere venir a vernos, ya tenemos un par de sitios de visita… aunque a unos 90km de casa. Así que ya sabéis…

Per cert! Hem trobat l'enllaç al video que van publicar ahir dilluns a la tele d'aquí! Flipa!!!  Poseu el minut 10:57 si voleu veure l'article sencer... i el 13:23 si ens voleu veure a nosaltres! (l'entrevista que li fan al salesià és per parlar de com està de bruta l'aigua... i dels inconvenients de banyar-s'hi...).



 Aquí teniu l'enllaç al video: http://rti.ci/detmedia-videojt-rti1-3386-le-20-heures-de-rti-1-du-30-avril-2013-le-20-heures-de-rti-1-du-30-avril-2013.html

2 comentaris:

  1. No us he vist al vídeo :(. M'encanta perquè és un francès que entenc :)

    Les fotos molt xules. Fa iuiu això dels paràsits...Curiosa la manera de registrar els nens i nenes.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Berta!
      Doncs a nosaltres sí que se'ns veu! Potser està "capat" fora de Costa d'Ivori! (és l'única explicació que hi trobem, perquè més gent ens ha dit que no es veia).

      Una abraçada forta!

      Elimina