CHEZ NOUS!

Abans de començar, explicar-vos que aquesta entrada la vam escriure el cap de setmana passat, però que hem estat sense internet fins avui... Així que aquí ho teniu...

Hola!

Fa temps que tenim pendent aquesta entrada… i sembla que per fi ens decidim a fer-la ja que tenim una novetat important a compartir amb vosaltres… però ho deixarem pel final de l’entrada! J

Però abans de tot… sembla que hem aturat les diarrees… després d’alguna visita/es al metge que ja us explicarà en Toni en detall, sembla que ens hem recuperat… Tot i així, i ja que nosaltres no ens adonem de si hem perdut pes o no des que hem arribat, us deixem unes fotos i ja veureu… 

'

(Podéis dejar vuestros votos en los comentarios.: Voto #estamastirillas SI #estamastirillas NO). Com veieu la votació es centrarà en el Toni… perquè en el meu cas les fotos no fan justícia J Però bé, en una altra entrada us explicarem el resultat que va donar la balança al pesar-nos… i l’associació que aquí fan d’aprimar-se-malaltia, està gras-estar sa (oposada al nostre estar prim-estar sa, estar gras-estar malalt)…

Així què… a pel que anàvem! Us anem a descriure una mica com és la nostra casa! La veritat és que abans de venir aquí jo crec que no ens haguéssim imaginat tenir una casa tant xula ni de broma! La casa està situada al recinte de la missió catòlica, al costat de l’antic foyer que ara utilitzen com a espai que lloguen per fer cursos, sessions i la gent es queda a dormir… El que en altres paraules vol dir que depèn de quin grup hi hagi fan més o menys festa per la nit (els més espectaculars i que menys ens van deixar dormir van ser una orquestra vinguda d’Abidjan per fer un concert al míting d’un polític que es presenta a les eleccions… ) Per cert, les eleccions municipals són el proper diumenge… Cosa que ens ha obligat a canviar una sortida amb els nens i nenes de l’esplai perquè els pares no volen que estiguin fora el dia de les eleccions… los padres no se fían de que pueda pasar algo, y no hablamos de cortarse los dedos con las papeletas… Ja us explicarem, però es presenten 18 persones per l’alcaldia… olé!

Total, la casa té 3 entrades… una que dóna al foyer, una que dóna més o menys a la parròquia i una que dóna al carrer. Us hem de confessar que no hem obert mai la porta que dóna directa al carrer (per consell dels salesians i les salesianes). Sempre sortim i entrem per la porta del foyer… La porta que dóna al carrer està plena de bars (“maquis” o baretos)… no té llum… però no sabem com s’ho fan per no parar la música…  Entre això, els crits de “Appel, appel” que són els que venen recàrrega de diners pel mòbil, els llangardaixos fent carreres al sostre de xapa, les campanes de l’Església i els súper altaveus de l’Església que fan que escoltem totes les misses (hi anem o no), estem distrets.

 

La casa té 2 patis. Un dóna al carrer i és on en teoria acolliríem a les persones que ens venen a saludar... però no el fem servir... tenim plantetes, molta sorra i algun banc... l’altre pati sí que el fem servir. És per on entrem, i és el pati de “rentar” (la porta del fons és la cuina i la de la dreta la porta de casa)... Hi ha un pou que tenim tapat i una aixeta amb mànega... Aquí és on rentem la roba, l’estenem, etc... i aquí també és on està la cuina.

La casa en sí és força gran. Té 3 habitacions, una on dormim nosaltres i dues més que fem servir com despatx i despensa. Si algú té pensat venir a veure’ns, que ens avisi, perquè encara tenim pendent de recollir algun llit de la parròquia... En una de les habitacions és on tenim la mini nevera, el menjar i les provisions de tota mena... Totes les habitacions tenen armaris i finestres... També tenim 2 lavabos... un al menjador i l’altre a la nostra habitació. Una de les nostres últimes adquisicions van ser miralls pels WC i tapes pel wàter... i portem 3 mesos buscant unes “escobillas”... però encara no hem tingut sort... Crec que en Toni ja va comentar que el lavabo és lavabo-dutxa... por tanto te puedes duchar sentado en la taza.

Per últim el menjador, que connecta totes les habitacions...  Aquí tenim la taula on mengem i una taula més petita... Al principi menjàvem a la mini taula (la de la foto), però ja vam aconseguir-ne una de més gran... i la gran novetat: unes “butaques” de la sacristia de l’Església... Us riureu de la providència, però portàvem temps pensant en comprar-ne algunes quan un salesià ens va dir que li portaven un armari nou a la sacristia i no li cabien dues butaques... així que ens les van portar aquí i nosaltres contents!

Fora de la casa, al pati interior és on està la cuina... (la foto és antiga, ara tenim una taula amb els fogons)... plena d’armaris, amb una pica i uns fogons estil càmping amb la bombona... I des d’ahir... també amb un gat! Sí sí... jo tinc al·lèrgia als gats, però ha estat una necessitat de força major... viurà entre la cuina i el pati de fora i esperem que no perdi gaire pèl... Els salesians ens l’havien ofert vàries vegades ja que la seva gata va tenir cadells (us vam posar la foto crec) però jo no ho veia clar, fins que un dia a la cuina un ratolí estil “ratatouille” –molt macu per cert- va aparèixer... allà vaig entendre la utilitat del gat... A veure com conviu amb nosaltres... per ara es va passar el dia d’ahir plorant... i hem decidit batejar-lo com a “Drogba” (esperem que no s’ofengui ningú).

Però el que tenim per tot arreu... són animals i més animals... (A part dels ratolins i els llangardaixos) sobretot tenim insectes i rèptils... de totes les mides i colors... Tenim aranyes (dintre i fora de casa), formigues, mosquits, mosques, cent peus, escarbats, cucarachas... i en Toni va matar una serp al pati... (olé!) No era massa gran, però a mi no em va fer cap gràcia... (alguns recordareu l’episodi del Toni al Japó... aquí no ha alliberat un poble, però sí el nostre pati...). Així que el gat tindrà feina... ara falta que vulgui fer-la!

Aquesta era la nostra sorpresa... que ara vivim amb en Drogba... i que per ara li fem por... no ens vol ni veure i es passa l’estona miolant esperant que la seva mare o el seu germanet el vinguin a buscar (pobret). I fa més pena perquè cada dia dinem “amb la seva mare i el seu germà”...

Apa doncs... lectura llarga avui... J Només recordar-vos que queda 1 setmana per la Trailwalker i que esperem que hagueu pogut ajudar als Macarenus amb les seves súper samarretes i/o a la seva web!

Una abraçada forta,