BESSONS...

Bon dia! La nostra entrada d’avui és per explicar-vos el que ha passat aquesta nit… Ahir per la nit van aparèixer 6 homes a casa de les Salesianes amb 2 bessons acabats de néixer de feia un dia. Van arribar de nit, perquè els havien donat l’alta de l’hospital al matí i no havien trobat la manera d’arribar de Daola (ciutat a uns 90km d’aquí) a Duékué.

Però comencem pel principi... la mare dels nens vivia a un campament, que pel que hem entès són els pobles creats al voltant dels camps de cacao-cafè. La dona havia de donar a llum i al dispensari mèdic més proper del poble la van enviar a Duékoué, ja que van veure que alguna cosa no anava bé. A l’hospital de Duékoué més del mateix... no ho deurien veure massa clar, perquè van enviar-los a Daola... Finalment a Daola la mare va donar a llum a dos bessons, però va morir durant el part... Malauradament, la taxa de mortalitat de mares durant el part és molt elevada... i també la de morts durant el naixement... He buscat la estadística... per poder-li posar "nom"... Diu així: "Tasa de mortalidad materna en Costa de Marfil en 2010: 400 muertes por cada 100.000 niños nacidos vivos." "Tasa de mortalidad materna en España en 2010: 6 muertes por cada 100.000 niños nacidos vivos". http://www.indexmundi.com/map/?v=2223&l=es Pero si mireu el mapa que surt, veureu que encara hi ha llocs on la taxa és de 1000 per cada 100.000... flipant... i més si teniu en compte que a les estadístiques surt la gent "censada"... i que n'hi ha molta sense censar... 

En fi... Penseu que per algú que viu al campament, tot aquests transports hauran estat complicats de fer (i sobretot de pagar)... Així què, per aquest motiu van aparèixer els 6 homes a casa de les Salesianes... entre ells hi havia el pare de les criatures. El motiu de venir aquí va ser per demanar-los ajuda. Donada la mort de la mare, el pare no es pot fer càrrec de les criatures (i tampoc cap dona de la família) així que han demanat a les monges si els podien posar en contacte amb un orfenat... I així ho han fet... Ara els nens estan a un orfenat d’unes altres monges que viuen una mica més enllà de Duékoué...

Abans d’això, però, els nens van arribar encara bruts del naixement... amb sang... i inclús encara portaven les vies! Les salesianes els han rentat (a les fotos veureu a la mare de l’Yvette, una de les salesianes, que està des de fa uns dies també a la comunitat).  També van fer-los biberons... han passat la nit en vetlla amb ells... i aquest matí han anat al metge a treure’ls les vies (perquè no trobes a l’hospital cap metge que treballi de nit). Si veieu la cara de l’Yvette amb els biberons... (I perdoneu que em faci pesada, però això també és Església... d’aquesta que deixa marca...).

 

Quan han anat a l’hospital, i sabent la història que els ha explicat el pare dels nens, les salesianes han preguntat que per què no van atendre a aquesta mare... i a l’hospital els han dit (agafeu-vos fort) que només tenen 1 aparell per la tensió (es veu que la mare tenia algun problema de tensió durant el part) i que a més, no funcionava!!! O això és el que han dit...

Penseu que Duékoué no és un poble... és una ciutat! Gran, on venen la gent dels pobles propers i campaments... és a dir, que l’hospital sempre està ple... és a dir... per fer-ho en paraules nostres, l’hospital és un hospital de referència a la zona... però vaya... Crec que ja us vam explicar que aquí es paga per la visita, pels medicaments, per tot... i si per un atzar durant el part és una cesària, en molts casos no ho poden pagar... em sembla que ens han dit que l’operació són uns 80.000 fcfa... és a dir, uns 120 euros... però penseu que és gairebé el doble del sou d’una cuinera a un bon lloc...

Evidentment tot això no és normal... i evidentment l’Estat hauria de fer alguna cosa... Les salesianes i els salesians ja han estat preguntant que què passa amb el material sanitari, si en reben, si el dóna l’Estat o no... I les Salesianes s’estan començant a plantejar canviar una mica l’orientació de la seva missió aquí, i potser fer algun orfenat... perquè nens així n’hi ha tants...

Perquè us feu una idea, a la sortida de monitors de l’altre dia vam descobrir que de 5 nois que hi havia, tots més petits que nosaltres, 3 eren pares! I els altres 2 no ho eren perquè volen ser capellans! Però no és que siguin pares i visquin amb la seva parella, etc... d’aquests només és un cas. Els altres dos, un fa 2 mesos que s’ha assabentat que té un fill de 6 anys (i ell en té 20), i l’altre tampoc conviu ni es preocupa pel petit perquè la mare del nen ja s’ha casat amb un altre home.  Però bé, amb el que ens estimem l’Església encara hi ha tantes coses que no entenem... Pots tenir un fill amb qui sigui (sense estar casat) i això no és impediment per combregar... però si vius en parella –tenint o no fills en comú- no pots anar a combregar perquè no estàs casat... ¿? Ens costa d’entendre...

Tornant al tema dels nens, si mireu la majoria d’edat de les persones que viuen a Costa d’Ivori veureu que la majoria són nens i joves... I això no només es deu al tema dels anticonceptius a les relacions... en el projecte que està el Toni moltes de les noies que venen (o nenes) ja tenen fill o fills... i en molts casos es deu a abusos per part de familiars, o de prostitució, o de militars durant la guerra, etc...

Però bé... quan expliquem aquestes coses ho fem pensant en explicar el que veiem, el que vivim... no per donar-vos una visió pessimista o dolenta... sinó per explicar-vos que aquesta realitat també existeix... que té noms, cognoms... 

Per donar-li una mica d’alegria al tema (i acabar l’entrada d’una manera divertida), dir-vos que ens ha arribat una caixa amb cosetes de Barcelona!!! Així que... estem celebrant la Pasqua encara més! (Tranquils, que no ens ho menjarem tot... ja hem repartit alguna cosa i les cares d’alegria són increïbles!)

Una abraçada forta i alegre!