Avui és divendres Sant... Aquest any estem vivint la Setmana Santa d'una manera força més intensa que d'altres vegades...
Ahir va ser la celebració del Dijous Sant... rentat de peus inclos... i s'han passat tota la nit fent l'adoració a l'Església (diferents grups, però tota la nit)... tenint en compte que aquí ha caigut un diluvi... tela...
Aquesta tarda a les 15h tenim l'últim via crucis... aquesta vegada el farem des d'on vam fer la caminata el dia de rams... però a les 15h!!! (Que sortir al carrer a aquesta hora és com ficar-se dins d'un forn i donar voltes...). Però l'han escollits ells l'hora... quan et questiones com és que escullen aquesta hora (si és una animalada)... la resposta és clara i fàcil una vegada te l'expliquen: Jesús no va portar la seva creu flotant esperant que no fes sol... és a dir, s'escull viure, experimentar, part d'aquest patiment... que no és un patiment inútil, sinó que després vindrà la Pasqua, la Ressurrecció...
Us hem de confesar que estem contents (jo diria que en el meu cas per primera vegada) amb el nou Papa, amb les petites coses que sembla que van canviant... i suposo que això també fa viure la Setmana Santa d'una altra manera...
Però avui també és un dia especial. Avui és 29 de març... i fa 5 anys jo vivia al Malí... Fa 5 anys un accident de cotxe va fer que en un dia com avui en Tim, en Père Tim, salesià català que durant molts anys havia estat a Costa d'Ivori, vinculat moltíssim amb VOLS, amb la nostra inspectoria, amic de molts amics nostres i amic nostre, deixés d'estar aquí... I jo, com tu Anna, com segur que la Marisol, la gent de Mataró, la Cati i tantes i tantes persones, no puc deixar de pensar-hi... en ell i en la seva família... i en totes les bones estones que vaig tenir la sort de compartir-hi durant la seva estada al Mali.
.JPG)
He buscat al correu algunes de les fotos que encara conservo... aquí us les poso. I també us poso el record que 2 anys més tard vaig trobar al Malí d'ell... Van construir una escola a prop dels Salesians amb l'ajuda entre d'altres de la cooperació espanyola i de la fundació del Barça (en Tim era mooolt culé)... La gent del barri va triar posar de nom a l'escola Père Tim en record seu.
També us passo l'enllaç a un video que hem filmat pel 20è aniversari de VOLS on en Cyprien, el nostre mossèn, i salesià que jo diria que va créixer amb en Tim, li dedica també unes paraules... (En principi si ho hem fet bé si cliqueu a sota heu de tenir la traducció al català o al castellà).
Una abraçada forta i una pregària per la família d'en Tim,
Marta
Com em va dir un amic seu: De segur q s'ho mira des del cel amb el seu somriure sorneguer. Moltes gràcies pel seu record...i per la estimació... I molts petons dels vostres amics del nord de més al sud
ResponEliminaOstres, Joan Anton s'ha emocionat :) Passo l'enllaç al nebot del Pere Tim que el tinc pel FB, va ser company de coral de les nostres filles i el germà d'en Tim (nom pel qual el coneix en J.A.) és amic de la Carme Vilella. Són d'aquelles connexions felices :)
ResponEliminaGràcies per compartir les vostres experiències perquè m'enriqueixen i em qüestionen i em trenquen moltes barreres (no és un dir, és cert)
No he necessitat els subtítols, el francès de Cyprien em resulta comprensible :D
Molts besets tot esperant que no us torréssiu ( jo no ho hagués suportat :( )
Bona setmana santa i Joyeuses Pâques!
ResponEliminaVosaltres sí que viviu un viacrucis diari... ja teniu assegurada la indulgència. Ànims amb l'esforç extra d'avui ;)
Una forta abraçada als dos.
Josep Maria
Per cert, mil gràcies per la currada dels videos!
Hola!!!!Vaig llegint les vostres entrades al blog, mirant les vostres fotos, seguint la vostra vida, el vostre dia a dia i avui no em puc estar de fer-vos arribar unes paraules al veure el record que heu tingut del Père Tim. Com us diu la Berta nosaltres som molt amics del germà del Père Tim i nosaltres també li diem així "Tim". Jo també els faré arribar l'enllaç. Segur que us ho agraeixen. Us envio una abraçada molt i molt gran!!!
ResponEliminaEi Carme!
EliminaSi parles amb el germà d'en Tim, diga-li que aquí el recorden moltíssim... amb els Salesians sempre (i quan dic sempre no ho dic per dir) surt algun tema a taula on parlem d'ell... del Barça, del seu poble, de Catalunya, del bàsquet... Se'l recorda molt... també vam veure que al facebook un salesià dels que va estar amb ell a Bamako va posar una pregària per ell en record seu, i més missatges d'amics i persones que el van conèixer...
Una abraçada!
Hola. Sóc el Xavier Timoneda, germà del Josep Maria. Molt agraïts a tots els qui el recordeu. M'emociona. Ho he comentat al meu pare, i s'ha emocionat també. I com li hauria agradat a ma mare saber-ho! Suposo que sabeu que fa anys que no està bé i que no recorda res ni pràcticament coneix ningú. Tot i això, el meu pare, quan sent coses com aquestes, referides al Josep Maria, sempre l'hi comenta a ella. És una escena entendridora, us ho asseguro.
ResponEliminaMoltes gràcies especialment a la Marta. Seguir el seu blog és de les coses que més animen i que més permeten creure que de debò és Pasqua. I que de debò tot és gràcia.
Hola Xavier.
EliminaEns ha fet molta il·lusió llegir el teu comentari... Aprofito per copiar-te el que va publicar el salesià Eric Alakou al seu facebook el 29 de mars...
"Le Seigneur, dans sa grande sagesse et bonté, a appelé auprès de lui, il y a aujourd'hui cinq ans, son serviteur le Père TIMONEDA Josep Maria. Ne l'oublions pas, prions pour sa famille !"
Cada any ens creuem amb els salesians de Bamako i la voluntària belga que va estar amb mi al Mali un correu el 29 de març pregant per vosaltres.
Una abraçada forta per tota la família!