LA VIDA... (en majúscules)

Portem quasi ja un mes per aquí... i es fa inevitable parlar sobre LA VIDA... però dit així, en majúscules...

Ahir pel matí vam anar a un poble a donar el condol a en Leo, un professor de l'alfabetització que també és animador a l'esplai, ja que el seu pare ha mort. En realitat la persona que ha mort és el seu tiet, però l'ha criat com si fos el seu pare ja que no en té... No vam preguntar de què ha mort ni res per l'estil. Simplement l'hem acompanyat una estona a ell i als seus familiars en aquest moment. Hem anat amb en Justin, un salesià togolés, i el cap de l'alfabetització. Ens han demanat que fessim alguna foto, i per això les tenim... De la visita al poble i de la vetlla sorprenen moltes coses... però el que està clar és que aquí la vida i la mort estant constantment presents...

Les fotos són de l'acollida amb la família d'en Leo  (en Leo és el segon per l'esquerra), on el seu tiet ens dóna la benvinguda i ens diu que casa seva és casa nostra. La foto de la pancarta és d'una pancarta en record del difund, que estava penjada al costat de la cosa aquesta de color vermell que veieu... Aquí a sota estava el taüt amb algunes imatges, i la gent s'acostava a donar el condol als familiars i amics, asseguts a les cadires dels voltants... i fent costat a la família.













En el temps que portem aquí, s'ha mort una jove d'alfabetització de meningitis i una ex-alumna del CPAR (i parella d'un alumne de l'últim any d'electricitat). Aquesta última durant el part del que anava a ser el seu primer fill... I aquests dies el temps està una mica "rarot", així que molts nens petits s'estant posant malalts... i els demanen que no els portin per no contagiar a la resta... La cosa és que moltes d'aquestes mares (algunes excessivament joves) no tenen diners per comprar-los els medicaments, ni per anar al metge... així que qui sap si unes diarrees i vòmits no poden acabar en alguna cosa pitjor... En aquestes situacions, quan t'expliquen els casos... és quan l'impotència s'apodera del pensament... solucions? Puntuals? Tapa forats? I és quan al pensar en la nostra seguretat social encara se't remou més  la panxa... No és just. No hi ha res que justifiqui que hi hagi persones que puguin morir per manca d'accés als medicaments o als serveis sanitaris... quan hi ha metges i medicaments... I què podem fer? A nivell pràctic... doncs el que intentem sempre... intentar canviar la mentalitat, donar-los més força i ànims per lluitar i construir el país que es mereixen... que no es resignin... i donar oportunitats en forma de diferents opcions educatives... (potser algun podrà arribar a ser metge o infermera)... però igualment, segueix sense consolar... Fa temps les salesianes tenien aquí un dispensari mèdic on oferien un mínim d'atenció sanitària... però amb tot això de la guerra el van tancar... i no hi ha cap metge per treballar aquí.

Però bé... l'entrada d'avui no pretenia ser una entrada trista... Sinó un clam a la vida... perquè aquí la vida i la natura ens envolten per tot arreu... Al llarg del dia el nostre contacte amb coses "amb vida" més enllà de les persones, és molt gran! A la casa dels salesians tenen dues gates, i una ha parit fa poc (a la foto veieu els fillets)... també tenen uns gossos una mica tremendos que no paren de bordar... A la ciutat on estem et pots trobar cabres passejant pel carrer, a part dels gossos, gats, llangardaixos... Ahir a l'estona que vam estar al poble d'en Leo vam veure gallines, porcs, gossos... Tot fent vida natural entre mig de les persones... per no parlar dels insectes!!! :)


Naixements, malalties, morts... i entre mig de tot això a missa avui ens repetien que no s'ha de tenir por, que per Déu no hi ha res impossible... A més, als cristians tenim com a missió vetllar per la vida i viure-la... però tenim la fe en que després hi ha quelcom més! Així que... s'ha de ser optimista! :) Entre tots podem fer que les coses canviïn (si més no algunes!).

Cuideu-vos!!!