dilluns, 21 de gener del 2013

ON ESTEM?



Per petició popular... hem decidit fer aquesta entrada, explicant una mica més on estem exactament...

La primera cosa que hem d'aclarir és que Côte d'Ivoire és en català Costa d'Ivori... i Costa de Marfil en castellà :) Segurament fa uns anys deuria ser una zona plena d'elefants... però malauradament ara no n'hi ha gaires... Ens han dit que a Benin encara se'n poden veure "al natural" però per aquí és difícil... El que sí que sabem és que Duékoué (ho hem escrit bé ara?) vol dir "lomo de elefante" i  es diu així per unes muntanyes pròximes que fan aquesta forma... ja mirarem de fer alguna foto...

Per ara us deixem això...

Ja veieu que estem situats a l'esquerra del mapa de Costa d'Ivori...

La capital econòmica del país (i on està el principal aeroport) és Abidjan... però la capital "real" del país és Yamoussoukro, coneguda també per tenir una reproducció del Vaticà! (flipa!)...

Aquí a Duékoué la ciutat "gran" més propera que tenim és Man... està a uns 90km.

I aquí teniu això: aquest és l'espai que ocupa la Missió Catòlica dins de Duékoué... és com aquesta mena de rectangle de color més fosc...

Us hem intentat fer un croquis d'on estem...  però ja veureu que és una mica "rudimentario"... Això seria vist des de dalt pràcticament tota la missió. La part més a l'esquerra és on fem vida i la part de la dreta són plantacions. 


I aquí el zoom de la zona que més estem... bàsicament ens movem entre la zona on vivim (que per ara és la casa dels Salesians), el CPAR i la casa de les Salesianes... A la zona entre la parròquia i la casa de les Salesianes hi ha diferents "apatames" o zones cobertes, on es poden reunir, estudiar... i també hi ha un camp de futbol. Ens han explicat que a aquesta zona (des de més o menys la parròquia fins al camp de futbol) és on estava situat el camp de refugiats... amb unes 30.000 persones... també hi havia aquí instal·lat Metges Sense Fronteres... (no hi ha emoticonos, però sinó posaríem un amb els ulls ben oberts... perquè sembla increïble que fins fa 4 mesos aquí estigués ple de refugiats...). Per no parlar de la guerra...



I bé, tal i com ja us vam comentar... aquí els dilluns canten l'himne nacional i pugen la bandera del país... (que és aquesta taronja, blanca i verda). Els nois i noies del CPAR s'agrupen al voltant de la bandera... després preguen... i després escolten els bons dies. Com veieu també la foto és fosca perquè aquí les classes comencen a les 7.15 del matí!!!

I per avui ja teniu una bona lectura, no? Aquest matí ens l'hem passat ajudant a fer tasques de secretaria, fent fotos a tot l'alumnat i fent llistes amb les fotos (que no us penseu que és fàcil quan fas 200 fotos de cares de gent que no coneixes...).

Como dato curioso os tengo que contar que somos como una atracción turística. La gente viene con sus móviles y nos pide permiso para hacernos fotos, sólo a nosotros o a veces ellos también se ponen... Ayer al salir de misa vinieron incluso con el fotógrafo oficial para hacerse alguna foto con nosotros. Ya me han dicho que es normal... ya decía yo que por nuestro atractivo no era...




I ahir després de fer la nostra primera missa a Duékoué amb presentació oficial a la comunitat (missa de 2 horetes...), vam tenir festa a l'esplai per celebrar Laura Vicuña, amb pel·lícula en italià sobre la seva vida... La festa va consistir a fer una mena de gimkana... La prova que per mi va resultar més divertida és la que us poso a la foto. Consiteix en fer pujar un sabó amb un pal fins a dalt de tot d'un banc inclinat i degudament mullat perquè llisqui!












Per la família i algun amic/amiga que ens enyori, us deixem alguna foto on sortim nosaltres...




Aquesta nena li va demanar a en Toni fer-se una foto amb ell... i a la foto on surto jo estan les salesianes Sr. Ivett i Sr. Clarisse i el salesià Justin.

Una abraçada!

5 comentaris:

  1. Hola parella!!!! Ens teniu ben engrescats. Tan lluny però tan aprop. Amb tota mena de detalls ens aneu endinsant en el vostre nou món. Gràcies per compartir. Una abraçada molt gran!!!

    ResponElimina
  2. M'encanta llegir les vostres paraules cada dia. Us sentim molt a prop. Aprenem moltíssim!!

    (i us enyorem una mica)

    Seguim en contacte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Neus i Joan!!!
      Quina il·lu llegir-vos!!! M'enrecordo molt d'Obrint Pas! ;)

      Un petonet pels dos!

      Elimina
  3. M'agradaria anar-hi, fer-vos una visita, compartir el vostre Aloko i aprendre un francès africà i ser útil.

    M'agrad i m'emociona saber què feu i què sentiu i veure-us!
    Mil besets.

    Berta

    ResponElimina